“La síndrome antifosfolipídic catastròfic, que només apareix en el 1% de los casos, té una mortalitat que s’acosta al 50%", Dr. Ricard Cervera, Premi Dr. J. Font 2016

23 Gener 2017

“Es tracta d’un estudi internacional en el qual hem estat seguint durant 10 anys a 1000 pacients afectats pel síndrome antifosfolipídic procedent de 20 centres europeus”, explica el Dr. Ricard Cervera. Un projecte que ha estat escollit com a guanyador del Premi Dr. J.Font 2016. “Penso que resulta molt gratificant obtenir el reconeixement de la feina d’investigació feta per part d’un jurat format per col·legues experts independents”, apunta el doctor durant aquesta entrevista.

 

En què consisteix concretament i de forma resumida el seu projecte d’investigació?

Es tracta d’un estudi internacional en el qual hem estat seguint durant 10 anys a 1000 pacients afectats del síndrome antifosfolipídic procedents de 20 centres europeus. L’ anàlisi de forma prospectiva d’una cohort tan amplia de pacients ens ha premés conèixer les característiques clíniques immunològiques, evolutives i de resposta al tractament d’aquesta malaltia descrita als anys vuitanta i a la qual el nostre equip d’investigació va contribuir a la seva descripció original.

La síndrome antifosfolipídic és una malaltia autoimmune caracteritzada per el desenvolupament de fenòmens trombòtics, tan arterials com venosos o en la micro circulació, així com avorts de repetició i d’altres complicacions obstètriques (morts fetals, retards en el creixement fetal...), associats a la presència d’anticossos antifosfolipídics, com l’anticoagulant lúpic o els anticossos anticardiolipina i anti-beta-2-glicoproteina I.

Aproximadament, la meitat dels pacients desenvolupen aquesta síndrome conjuntament a una altre malaltia autoimmune, fundamentalment a lupus eritematós sistèmic, però l’altre meitat ho desenvolupen d’una manera aïllada (síndrome antifosfolipídic primari).

Què poden aportar els resultats d’aquest treball al món de la ciencia, d’una banda, i als pacients, de l’altre?

Amb les dades d'aquest estudi podem precisar la prevalença de cadascuna de les seves manifestacions clíniques, tant les més freqüents (trombosis venoses en extremitats inferiors, accidents vasculars cerebrals, avortaments de repetició), com les infreqüents (com una forma multi orgànica d'extremada gravetat denominada “síndrome antifosfolipídic catastròfic” que només apareix en el 1% dels casos però que comporta una mortalitat propera al 50%). També ens ha permès conèixer millor les taxes de reposada als diferents tractaments, les complicacions associades a aquests tractaments i les principals causes de mort.

De quina manera pot ajudar-te aquest pressupost del qual està dotat el premi que li ha concedit Mutual Médica?

Aquest premi permetrà continuar els estudis epidemiològics sobre la síndrome antifosfolipídic que el nostre equip de recerca està duent a terme, fonamentalment el manteniment del registre internacional sobre la variant més dramàtica (síndrome antifosfolipídic catastròfic) que coordinem des del nostre centre (“CAPS Registry”).

Com descriuria la situació de la investigació mèdica en el nostre país, en relació a la resta de països del nostre entorn?

Pel que fa a les malalties autoimmunes, i més concretament sobre la síndrome antifosfolipídic i el lupus eritematós sistèmic, diversos grups de recerca del nostre país realitzen recerca capdavantera i lideren projectes internacionals. Per exemple, en l'actualitat membres del nostre equip liderem la xarxa “European Forum on Antiphospholipid Antibodies”, el consorci “Lupus Academy” o el registre “CAPS Registry”.

Convidi als seus companys de professió a participar d’aquest premi.

Penso que resulta molt gratificant obtenir el reconeixement al treball de recerca realitzat per part d'un jurat format per col·legues experts independents. Això també significa un estímul per continuar realitzant tasques de recerca que, en el cas dels metges clínics com nosaltres, ha de compaginar-se amb l'assistència mèdica i tasques de docència.