Motivació, treball i camaraderia, pilars de l’èxit acadèmic, segons el Dr. Carlos Bravo, Premi Mª Eugenia Moreno 2016

30 Setembre 2016

Aquesta nit, el Col·legi de Metges de La Regió de Murcia celebra el seu 120 aniversari en l’Auditori de Congressos Víctor Villegas, on es farà el lliurament dels Premis Hipócrates. Entre els premiats es troba el guanyador del Premi Mª Eugenia Moreno a la millor nota MIR de 2016, el Dr. Carlos Bravo Pérez, que com sempre serà lliurat pel president de la Fundació Mutual Mèdica, el Dr. Alejandro Andreu. A la següent entrevista, el guardonat per la mutualitat ens explica les seves impressions.

                                            Carlos Bravo 300  
                                                

 Dr. Carlos Bravo

 
  Premi Mª Eugenia Moreno
Millor Nota MIR 2016
 
                         Resident Hematologia i Hemoteràpia  
  HGUJ Morales Meseguer  
  La Regió de Múrcia  
  25 anys  

 

Què representa per a tu l’obtenció d’aquest premi?

És per a mi un autèntic plaer i un honor rebre el Premi María Eugenia Moreno 2016. Sento un profund agraïment cap al Col·legi Oficial de Metges de La Regió de Múrcia i cap aquelles persones que m’han donat suport i guiat durant la carrera i el MIR, sobre tot la meva família.
Òbviament, estic a favor de totes les iniciatives que reconeixen i estimulen l’esforç i la constància en el treball. No obstant, aquest premi té per a mi un sentit especial, que va més enllà del mer reconeixement a un treball ben fet. Això és així per dos motius. En primer lloc perquè, després de set anys a vuit-cents quilòmetres de Múrcia, de tornada a la meva terra em sento acollit per qui més m’importa i a qui vull prestar els meus serveis. I, per suposat perquè aquest premi serveix per recordar cada any l’aflicció i el respecte que la professió i la societat sentim cap a la figura de la Dra. María Eugenia Moreno. No volia deixar passar aquesta entrevista per manifestar la meva repulsa cap a qualsevol tipus d’agressió que pugui partir el personal del sistema sanitari.

Quin consell donaries als acabats de graduar en Medicina, que en breu es presentaran al MIR per fer la residència?

Segons la meva opinió, els estudiants han de saber que no hi ha cap secret per a l’èxit acadèmic, sinó tres pilars bàsics: motivació, treball i camaraderia. No sorprendrà a ningú afirmar que el treball és important, però la motivació i el camaraderia són igualment fonamentals. La motivació és la benzina del cervell, és el que li dóna sentit a la nostra feina i assegura la nostra constància. El camaraderia, per la seva banda, consisteix a no voler ser el millor a tota costa, sinó a donar el millor de nosaltres mateixos. Si només busques unes qualificacions brillants, però no tens una mentalitat positiva i no ets un bon company, pot ser que treguis una matrícula d’honor, però hauràs arribat al final del camí sense entendre-ho.

Com veus el teu futur com a metge? I el de la teva generació de metges?

El nostre futur com a metges és el futur del sistema nacional, que és on la majoria dels metges espanyols desenvolupen la seva activitat professional. El sistema sanitari és únic, però està integrat per tres elements diferents: pacients (usuaris), professionals (proveïdors) i gestors. La seva meta, la qualitat, és complexa i presenta més d’una dimensió, que poden ser considerades de forma independent. A més, la importància d’aquestes dimensions de la qualitat assistencial és relativa, i depèn de la perspectiva de qui la valora. Per als pacients, la qualitat té molt a veure amb l’adequació dels serveis amb les seves necessitats i expectatives; per als metges, en canvi, predomina la qualitat cientificotècnica, i per als gestors, l’eficiència. Per tant, el futur de la nostra generació passa per garantir l’adequació, qualitat cientificotècnica i eficiència del sistema.
En relació a l’eficiència, l’anàlisi econòmic del sistema sanitari espanyol realitzat en els últims anys ha revelat profundes deficiències financeres, de productivitat i de gestió; llacunes en què podrien quedar abnegats els mateixos principis que el van inspirar. La població espanyola està envellint i, per evitar bretxes de finançament, és necessari conciliar el creixement del consum de serveis sanitaris i els recursos destinats al sistema.
La solució no passa només per una mera injecció de recursos, sinó que també requereix una intervenció vigorosa, una reforma estructural. No obstant, és més fàcil dir-ho que fer-ho. Per descomptat, és primordial optimitzar l’ús dels recursos sanitaris disponibles i responsabilitzar a tots els agents del sistema: pacients proveïdors i gestors. En definitiva, el problema i la solució són complexos, però s’han d’abordar amb serietat i ens hem d’involucrar tots.